L’HAM DE FOC comença l’any 1998 a donar les primeres passes sorprenent a crítics i públic per la seva forta personalitat. Des d’aleshores han enregistrat tres discos de música preciosista basada en la seua pròpia tradició i oberta a la resta del món modal, des de la música medieval occidental a la de l’Orient Mitjà o la de la Mediterrània Oriental, amb els instruments originals de cadascuna d'aquestes cultures i un so íntegrament acústic encara que no exempt de contundència.

Així, els omnipresents bordons i les percussions són la base per als textos i les melodies teixides per la veu de Mara Aranda, a la que acompanyen tot un ventall d'instruments de corda i vent.

Allò que ha esdevingut el segell de L’HAM DE FOC, la "marca de la casa", és la preferència per les composicions pròpies, davant l’alternativa d'arreglar temes que ja existeixen o musicar poemes d’altres. Un altre tret característic del grup és la recerca constant de nous i inspiradors recursos musicals, intentant no caure mai en la superficialitat, la redundància o l'exotisme barat en aquesta tasca d'adoptar llenguatges musicals aliens, sempre feta amb una gran estima i cercant els mestres més respectats.

Els directes de L'HAM DE FOC, lluny de reduïr-se a una versió mancada dels acurats arranjaments dels seus discos, reprodueixen fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica, amb vuit músics i més de quaranta instruments a l’escenari, tots ells acústics.
      
Avui en dia són un dels grups del país de més projecció internacional, amb gires habituals per Alemanya, Grècia, Noruega, Portugal o França.

Formació: Mara Aranda (Veu, Tanpura, Trompa Marina, Didjeridoo i Swarmandal); Hristos Barbas (Ney, Kaval, Flautes del Renaixement i Gaita Gallega); Osvaldo Jorge (Darbuka, Panderos, Riq, Tabla, Ghatam, Càntir, Redoblant, Kanjira, Pachawaj i Matga); Constantino López (Saz, Mandola, Ud i Buzuki Irlandés); Diego López (Darbuka, Panderos, Riq, Davul, Tabla, Redoblant, Zarb, Kanjira i Didjeridoo); Efrén López (Ud, Lauto de Creta, Saz, Tzuras, Viola de Roda, Cümbüs Tanbur, Rubab i Llaüt Medieval); Eduard Navarro (Dolçaina, Gralla, Mizmar, Clarinet de Canya, Tarota, Gaida, Llaüt, Baghèt, Mandolina, Moraharpa i Duduk) i Juan Manuel Rubio (Arpa Medieval, Viola de Roda, Saz i Santur Turc).

Discografia: U (Sonifolk, 1999); Cançó de dona i home (Sonifolk, 2002); Cor de porc (Galileo-MC, 2005).