Quan Pepe Botifarra obri la boca i canta sense cap acompanyament aquells cants de batre que ell ha aprés directament de boca dels vells llauradors de la comarca de la Costera, alguna cosa màgica esdevé. Aquell passat ja desaparegut d’una societat agrícola, on el cant era una cosa natural de cada dia, torna a viure en el present per uns instants. Quan canta acompanyat per la rondalla de corda, les lletres tradicionals (a vegades delicades a vegades barroeres, a voltes eròtiques i altres còmiques, però sempre sublims en la seua insuperable senzillesa) es converteixen en la crònica social d’una societat que ja ha canviat per a sempre.   

Nascut en el barri jueu de Xàtiva, Josep Gimeno (que aquest és el seu nom autèntic) és un d’aquests personatges que apareixen una vegada cada cent anys. Autèntic ídol per al públic coneixedor de la música  folk, els seus seguidors van augment a cada dia que passa i els elogis van caent-li de totes bandes, un darrere de l’altre. Magnetisme, autenticitat, carisma innat, naturalitat, espontaneïtat... aquestes són les virtuts que adornen Botifarra, i que l’han convertit en un dels millors cantaors valencians de les últimes dècades.

Formació: Juanjo Blanco (acordió i bandúrria), Pepe Botifarra (canya badà, pandereta, postisses i veu), Paqui Gil (guitarra), Vicent Guerrero (guitarra), Paco Lucas (llaüt), Nèstor Mont (guitarra), Lola Tortosa (veu) i Emili Vera (guitarró).

Discografia: Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006).