“El folklore està viu perquè natros estem aquí i estem vius” o “la vida podria ser més senzilla si no mos la compliquessem tant” són dues expressions que marquen la trajectòria d’un grup que ha revolucionat la nostra música popular. Des de la Terra de l’Ebre, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: frescos, entranyables i envoltats d’aquella ironia que ajuda a viure millor.

Creadors d’espectacles que confirmen la cultura rural i el localisme com una de les millors maneres d’arribar a la universalitat. L’any 2004, les seues jotes per la revolució els van portar fora de l’àmbit territorial dels Països Catalans, arribant fins i tot a actuar a la Universitat de París i al Teatro Antzoquia de Bilbao.

Ara ens ofereixen Vinguen quan vulguen! i No es pot viure!, el seu seté espectacle i treball discogràfic, estrenat recentment en una gira per 17 teatres d’arreu de Catalunya.

Tot això, juntament amb el ressò del seu exitós concert al Palau de la Música Catalana, els segueix situant com la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana.

Formació:
- Artur Gaya és Quico el Célio (veu i percussions).
- Quique Pedret és lo Noi (veu i guitarró).
- Jordi Fusté és lo Mut de Ferreries (guitarres).
- Josep Lanau Mitxum és Jaume Matamoros (veu, teclats i acordió).
- Quique Pellicer és Vicent (baix elèctric).
- Sergi Molina és lo sinyor Bertomeu (bateria i percussions).

Discografia:
- Es cantava i es canta (Tram, 1994).
- Si no fos (Tram, 1996).
- Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (Columna-Tresmall, 1998). Llibre i cd.
- Mira bé el que et dic (GMI Discmedi-Blau, 1999).
- Vinguen quan vulguen! (Discmedi-Blau, 2001). En cd i dvd.
- Lo misteri de Nadal (Discmedi-Blau, 2002).
- 10 anys (Discmedi-Blau i Folc, 2003).
- No es pot viure! (Discmedi-Blau, 2004).

Les imatges dels videoclips pertanyen a una actuació a l'Espai (Barcelona) en desembre de 2004.

Veure també De Sud a Sud