En un moment d’algun segle passat, les antigues bandes militars centreeuropees es van “civilitzar” i els seus instruments foren adoptats per la població. Aquest és l’orígen, per exemple, de les fanfàrries de gitanos d’Europa de l’Est i les seues músiques frenètiques. Però també ho és de les típiques bandes d’instruments de vent de metall, tan arrelades i populars al País Valencià. I com la música folk és així, es produí la trobada entre les melodies populars i aquests instruments amb un origen tan llunyà i marcial. Una jota o una dansa típica interpretada amb trompeta, trombó, clarinet ... Doncs així va ser.

Per algun estrany prejudici, el públic folk ha considerat que aquesta música estava mancada d’autenticitat o antiguitat, sense el valor que sembla aportar l’exotisme d’un sac de gemecs o una viola de roda. I aquest és el principal valor i l’originalitat de LA ROMÀNTICA DEL SALADAR: la reivindicació de la validesa d’aquesta sonoritat per a fer folk en el segle  XXI.

Aquest grup nascut el 1994 a Xàbia (la Marina Alta, a mig camí entre les altures del Montgó i l’aigua del mar Mediterrani), està mogut per la intenció de fer música amable, divertida i nostra, tant per ser escoltada com per ballar. Per això han arreplegat, arreglat, adaptat i compost melodies que van des de masurques a polques, passant per xotis, havaneres, danses, cançons de sobretaula, marxes mores, valsos o pasdobles... que interpreten en concerts, balls o cercaviles.
La seua música festiva ha sonat en infinitat de festivals, pobles i ciutats dels Països Catalans, però també a llocs com Aranjuez, Chinchón o Palmela (Portugal).
    
L’any 2001 publicaren el seu primer disc, Brises del Saladar (Blau-Discmedi), i en el 2006 ha vist la llum Revetla! (Blau-Discmedi), el seu segon treball discogràfic.

Bufant i percudint, LA RAS són Pep Bas “Coeta” (clarinet i saxo tenor), Tolo Bas “Coeta” (trompeta i fiscorn), Hèctor Buigues “Calavera” (trompeta i fiscorn), Joan Buigues “Calavera” (tuba), Salvador Cruanyes “Sauro” (bombardí), Ximo Monllor (clarinet), Hèctor Peris (bateria), Quico Rosselló “Capi” (trombó) i Rafa Soriano (flauta).

Allà per l’any 1994 començaren a juntar-se uns músics de Xàbia en una caseta de la partida del Saladar. En un primer moment per sopar i fer tertúlia i tastar els vins i brises de collita pròpia. I en això vingué el tocar cada divendres i les cançons, i la cosa va ser no parar de maquinar cercaviles per Carnestoltes, ballades i berenars per Pasqua, “aurores” i rondes improvisades qualsevol nit de festa, assajos i concerts a vora mar i més sopars en colla.

Amb tot això, aquest grup de romàntics del Saladar no han fet més que reprendre les maneres de les velles bandes dels pobles de la Marina dels anys cinquanta. I, fidels com són a aquest esperit vividor i arrelat a la terra, ja es pot imaginar que les gravacions formals no són la millor manera d’apreciar-los. A aquesta gent no se’ls pot tancar en un estudi de gravació, i per això s’ha hagut d’enregistrar les peces en el seu local social del carrer de Sant Vicent, i de vegades directament en la sobretaula, que és quan millor i més obertament s’expressen els seus ànims.

Aquest treball és una discreta mostra i una invitació a conéixer-los com són en persona: una penya que estima la seua terra i les seues tonades. Uns militants irreductibles de la seua manera de treballar i fer festa.

Toni Torregrossa
(Del llibret de presentació del disc Brises del Saladar)

Veure també La vespra i la festa i De Sud a Sud.

Les imatges del videoclip pertanyen a una actuació a Otos (la Vall d’Albaida) el 5 d’agost de 2006. Imatges de videoaficionat.

Visiteu la pàgina web oficial de La Romàntica del Saladar