Sabir fou la lingua franca utilitzada en els ports mediterranis en l’època medieval, amb elements catalans, grecs, castellans, turcs i àrabs, entre altres. Fou originant-se com a una progressió natural de les trobades d’aquestos mercaders que feren de la mar la seua pàtria; persones de totes les cultures que varen anar donant forma a la seua necessitat d’entendre’s mitjançant aquesta llengua.

Sabir ens suggereix la imatge dels dos punts més allunyats del Mediterrani: d’una banda Grècia, bressol de la civilització occidental; de l’altra la costa est de la Península Ibèrica. Dos pilars que delimiten els marges físics de la mar que comparteixen aquestes dues terres i per on, des d’antic, navegaren els vaixells de mercaders, pirates i tota mena d’aventurers, fent de tots els pobles riberencs assentaments necessàriament oberts, rics en mixtures, que participaven gràcies a eixe intercanvi de les experiències i de les formes de pensar i viure de la resta de pobles germans.

Amb aquesta filosofia, els tres components de Sabir (Efrén i Diego López, membres de l’Ham de Foc, i Spyros Kaniaris, guitarrista grec resident a València) van desgranant en el seu repertori peces tradicionals dels pobles del Mediterrani, incloent-ne d’altres de composició pròpia, encara que fortament influenciades per les músiques tradicionals dels Balcans, Pèrsia, Grècia, el flamenc o la música medieval occidental …

En un concert de Sabir es poden escoltar improvisacions sobre ritmes asimètrics, modes antics i orientals executats amb instruments com la tabla índia, el qanun (cítara àrab de cordes triples), la guitarra flamenca, el santur (salteri persa), el baglama (llaüt turc) o el zarb (instrument de percussió iranià).

Discografia: Fonés (2004).

Formació: Spyros Kaniaris (guitarra flamenca, kamancheh i lyra del mar Negre); Diego López (tombak, doira, bendir, riq, cajón, càntir, tabla, daf, davul i didjeridoo) i Efrén López (ud, lavta, cura, baglama, tampura, santur persa, rabat afganès, lauto de Creta i qanun).