* Fotografia d'Andrew Condon

“Botifarra” està aconseguint moltes coses que pareixien impossibles: ha fet que les cançons tradicionals de La Costera i La Vall d’Albaida, que només recordaven el més vells de cada poble, tornen a ser cantades per joves i xiquets; que gent de corbata pague entrades a 24 € a Torroella de Montgrí per escoltar un cant de batre (si aquells pobres llauradors alçaren el cap!); que un disc de música tradicional en valencià porte venudes més de 7.000 còpies; que el buscador d’internet Google done més de 80.000 enllaços al teclejar Pep Gimeno Botifarra; o que els seus videos penjats a You tube hagen estat visionats més de 200.000 vegades.

Quan Pepe Botifarra obri la boca i canta sense cap acompanyament aquells cants de batre que ell ha aprés directament de boca dels vells llauradors de la comarca de la Costera, alguna cosa màgica esdevé. Aquell passat ja desaparegut d’una societat agrícola, on el cant era una cosa natural de cada dia, torna a viure en el present per uns instants. Quan canta acompanyat per la rondalla de corda, les lletres tradicionals (a vegades delicades a vegades barroeres, a voltes eròtiques i altres còmiques, però sempre sublims en la seua insuperable senzillesa) es converteixen en la crònica social d’una societat que ja ha canviat per a sempre.   

Nascut en el barri jueu de Xàtiva, Josep Gimeno (que aquest és el seu nom autèntic) és un d’aquests personatges que apareixen una vegada cada cent anys. Autèntic ídol per al públic coneixedor de la música  folk, els seus seguidors creixen cada dia que passa i els elogis van caent-li de totes bandes, un darrere de l’altre. Magnetisme, autenticitat, carisma innat, naturalitat, espontaneïtat... aquestes són les virtuts que adornen Botifarra, i que l’han convertit en un dels millors cantaors valencians de les últimes dècades.

FORMACIÓ:
Juanjo Blanco (arxillaüt i bandúrria)
Josep Gimeno “Botifarra” (canya badà, pandereta, postisses i veu)
José Maria Hernández (percussió)
Paco Lucas (llaüt i saz)
Nèstor Mont (guitarra i veu)
Cristóbal Rentero (guitarró)
Pere Ródenas (contrabaix)

DISCOGRAFIA:
Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006)
Te’n cantaré més de mil (Temps Record, 2009)

PREMIS:

Premi Ovidi Montllor al millor disc folk per Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006). Atorgat a València el 20 de juny del 2007 pel COM (Col.lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià).

Premi Amics de La Costera, atorgat a Xàtiva el 25 d'abril de 2008 "per la seua llavor de recuperació i difusió de la música tradicional en valencià".

Premi Altaveu, atorgat a Sant Boi de Llobregat el 9 de setembre de 2008 "per haver aportat nous aires, carregats de tradició, a la cançó popular del País Valencià, i concretament al repertori de la comarca de La Costera, gràcies a la seva veu privilegiada i a l'acompanyament de les cordes de La Rondalla".

Premi al millor disc de música folk del 2009, per Te'n cantaré més de mil (Temps Record, 2009). Atorgat per la revista SONS a Barcelona, el 16 de març de 2010. En l’apartat de Premis per votació popular també va guanyar en les categories de Millor grup, Millor disc i Millor cançó.

Premi Puig-Porret de la Crítica Musical de Catalunya, en la categoria de música folk, atorgat a Vic (Osona) el 15 de setembre de 2010.

*Els vídeos foren emesos pel programa Rodasons, del Canal 33, i pertanyen a un concert celebrat el 15 de gener de 2010 al Centre Artesà Tradicionàrius (Barcelona).