Han sabut ajuntar l’humor amb una certa crítica social i transmetre-ho tot amb una música que li deu molt a la tradició, però sense caure en el tòpic del folklorisme.

"El folklore està viu perquè natros estem aquí i estem vius” o “la vida podria ser més senzilla si no mos la compliquessem tant”, són dues expressions que marquen la trajectòria d’un grup que ha revolucionat la nostra música popular. Des de la Terra de l’Ebre, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: frescos, entranyables i envoltats d’aquella ironia que ajuda a viure millor.

Creadors d’espectacles que confirmen la cultura rural i el localisme com una de les millors maneres d’arribar a la universalitat. La banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana.

FORMACIÓ:
Artur Gaya és Quico el Célio (veu i percussions).
Quique Pedret és lo Noi (veu i guitarró).
Jordi Fusté és lo Mut de Ferreries (guitarres).
Josep Lanau Mitxum és Jaume Matamoros (veu, teclats i acordió).
Quique Pellicer és Vicent (baix elèctric).
Sergi Molina és lo sinyor Bertomeu (bateria i percussions).