|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El cant improvisat és un fenomen present a tot el món. Per
citar només uns exemples, es podria parlar dels palladors argentins,
els repentistes brasilers i cubans, els rimodoros de Creta, els bertsolaris
bascos, els troveros murcians, i altres formes equiparables a Còrsega,
les Illes Canàries i un llistat interminable. A casa nostra trobem
les diverses formes del glosat de les Illes Balears, les jotes de l'Ebre,
el garrotín de Lleida, les caramelles, les corrandes...
Al País Valencià, les albaes, l'u, l'u i dos, l'u i dotze
i les riberenques, són les diferents formes musicals que constitueixen
el que s'anomena Cant d'Estil i que arrepleguen dins les seues estructures
alguns dels trets més característics de la tradició
musical mediterrània: la melismació, l'afinació atemperada,
la llibertat rítmica, la improvisació melòdica i
textual, etc...
Dues coses marquen la originalitat del Cant d'Estil dins del món
de la improvisació: d'una banda el virtuosisme en les veus, que
és secundari o inexistent en altres cants; de l'altra, l'existència
de la figura del versador, que confecciona les lletres i les dicta a cau
d'orella als cantadors.
Aquestes lletres improvisades consten de 5 versos heptasil·làbics
que rimen A B A B A.
Històricament, el Cant d'Estil s'ha interpretat a peu de carrer,
sense microfonia, i amb la intenció de cantar les virtuts de determinades
persones (reina i dames de les festes, membres de la comissió,
etc...). Afortunadament, aquesta funció social encara viu avui
en dia, fet que ha permés la subsistència d'aquesta mostra
de cultura popular fins al segle XXI.
Convençuts que el Cant d'Estil és una manifestació
cultural d'una gran originalitat i amb un alt valor artístic, el
que ara ens proposem és enfocar-lo amb una nova perspectiva i portar-lo
a altres àmbits i espais no tradicionals:
- actuar amb megafonia.
- cantar dalt de l'escenari, ja siga a l'aire lliure o a un auditori tancat.
- augmentar els cantants de dos a quatre, o més.
- actuar amb dos versadors (enlloc d'un), que establiran una espècie
de pugna dialèctica entre ells.
- canviar la temàtica de les lletres, ampliant-la a qualsevol aspecte
de la vida, més enllà dels tòpics habituals.
- fer participar al públic, que pot proposar temes sobre els que
improvisaran els versadors.
I això, a càrrec de dues figures d’excepció:
Josep Aparicio, “Apa”, mestre de cant de l’Escola del
Grup de Danses “El Poblet” de Godella. És, probablement,
el millor cantador en actiu, i una referència obligada en el món
del Cant d’Estil en les últimes dècades.
El versador Josemi Sànchez. Ha treballat en la elaboració
de La Fonoteca de Materials (enregistraments de documents sonors originals
recollits directament de la tradició oral de cantadors i sonadors
populars valencians); i especialment en els volums XXV i XXVI (Antologia
del cant valencià d'estil, 1915-1996). En la seua faceta de dolçainer,
ha col·laborat amb grups com Al Tall i Urbàlia Rurana. Fundador
del grup de música tradicional valenciana Sonadors de la Guaita.
Ells dos, acompanyats per cantadors i versadors convidats, més
la rondalla habitual (2 guitarres, 1 guitarró, 1 trompeta, 1 trombó
i 1 clarinet) i la dolçaina i el tabalet (per les albaes), ens
ofereixen l’espectacle VEUS I PARAULES.
El Cant d’Estil és, indubtablement, el cim estètic
del patrimoni sonor valencià; la seua principal producció
“artística”; la seua màxima aportació
“comercial”. Com les altres formes musicals amb què
comparteix gènesi i implantació –el flamenc, el fado
portugués, el rebètiko grec, el blues americà, l’arabesk
turc, el raï algerià.....— el seu origen s’ha
de cercar en el solapament de dos processos esdevinguts de forma simultània:
la confluència de repertoris musicals rurals amb formes de vida
urbanes i, amb això, l’aparició d’un públic
nombrós i susceptible de trobar-hi un gaudi estètic. Aquesta
nova “mirada de l’altre” propicià l’estilització
de gèneres que fins aleshores havien estat més funcionals
–subsidiaris del ball, en alguns casos; d’ús íntim
o domèstic, en uns altres— tot donant lloc a un fenomen que
la irrupció de la indústria musical a primeries del segle
XX acabà d’enllestir.
*Els videoclips 1, 2 i 3 pertanyen a una
actuació celebrada a Algemesí (La Ribera Alta) el 19 de
maig de 2006.
*Els videoclips 4, 5 i 6 foren enregistrades per INFO TV i pertanyen a
una actuació celebrada a Gilet (El Camp de Morvedre) el 18 de gener
de 2008.