* Fotografia de Carles Rodríguez.

ESPECTACLE: BALLS I CANÇONS

En un moment d’algun segle passat, les antigues bandes militars centreeuropees es van “civilitzar” i els seus instruments foren adoptats per la població. Aquest és l’orígen, per exemple, de les fanfàrries de gitanos d’Europa de l’Est i les seues músiques frenètiques. Però també ho és de les típiques bandes d’instruments de vent de metall, tan arrelades i populars al País Valencià. I com la música folk és així, es produí la trobada entre les melodies populars i aquests instruments amb un origen tan llunyà i marcial. Una jota o una dansa típica interpretada amb trompeta, trombó, clarinet ... Doncs així va ser.

Per algun estrany prejudici, el públic folk ha considerat que aquesta música estava mancada d’autenticitat o antiguitat, sense el valor que sembla aportar l’exotisme d’un sac de gemecs o una viola de roda. I aquest és el principal valor i l’originalitat de LA ROMÀNTICA DEL SALADAR: la reivindicació de la validesa d’aquesta sonoritat per a fer folk en el segle  XXI.

Aquest grup nascut el 1994 a Xàbia (la Marina Alta, a mig camí entre les altures del Montgó i l’aigua del mar Mediterrani), està mogut per la intenció de fer música amable, divertida i nostra, tant per ser escoltada com per ballar. Per això han arreplegat, arreglat, adaptat i compost melodies que van des de masurques a polques, passant per xotis, havaneres, danses, cançons de sobretaula, marxes mores, valsos o pasdobles... que interpreten en concerts, balls o cercaviles.

La seua música festiva ha sonat en infinitat de festivals, pobles i ciutats dels Països Catalans, però també a llocs com Aranjuez, Chinchón o Palmela (Portugal). L’any 2001 publicaren el seu primer disc, Brises del Saladar (Blau-Discmedi), i en el 2006 ha vist la llum Revetla! (Blau-Discmedi), el seu segon treball discogràfic.

Bufant i percudint, LA RAS són Pep Bas “Coeta” (clarinet i saxo tenor), Tolo Bas “Coeta” (trompeta i fiscorn), Hèctor Buigues “Calavera” (trompeta i fiscorn), Joan Buigues “Calavera” (tuba), Salvador Cruanyes “Sauro” (bombardí), Ximo Monllor (clarinet), Hèctor Peris (bateria), Quico Rosselló “Capi” (trombó) i Rafa Soriano (flauta).

Vegeu també La Vespra i la Festa

*Les imatges del videoclip pertanyen a una actuació a Otos (la Vall d’Albaida) el 5 d’agost de 2006. Imatges de videoaficionat.

NOU ESPECTACLE: MÚSICA D’ENTRE-GUERRES

A finals del segle XIX i primeries del segle XX s’escampa per tota Europa el Modernisme, generant diverses corrents ideològiques, i deixant petjada en l’arquitectura, la pintura, la literatura i, com no, la música.

En aquells anys apareixen a la ciutat de València edificis com el Mercat de Colom o l’Estació del Nord, i, en un cert ambient de bonança econòmica i social, els carrers, places, ateneus i sales de festes valencianes s’omplen d’instruments que alegraran els assistents. Aquells músics adaptaven aires europeus com ara masurques, valsos o polques, barrejant-los amb altres més nostrats, com jotes o pasdobles...

LA ROMÀNTICA DEL SALADAR intenta recrear aquell ambient tan ple de joia i sentiment de festa per tal de traslladar-lo, cent anys després, a les viles, places i escenaris d’avui.